Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan
“per sant joan “ - Joan Manel Serrat
El dia de sant Joan, quan érem petits, els nens del barri ens reuniem per anar a buscar mobles vells i fustes.Anàvem per les cases dels veins I alguns venien a avisar que tenien algun moble (unes cadires trencades, un armari…) per recollir.
Els anàvem amuntegant en una plaça o en algun descampat (els carrers encara no eren asfaltats) i algun de la colla s’havia de quedar a vigilar la muntanya que s’anava fent perquè hi havia rivals que prenem mobles o encenien abans d’hora les fogueres dels altres.
Quan s’havia fet de nit era l’hora de “fer-ho cremar tot” i gastar els petards, les cebetes i les bengales.
